El nostre company d’Ontinyent, Rafael Beneyto president del corrent BLOC de Progrés Valencianista, ha publicat recentment a un mitjà de comunicació un interessant article sobre la crisi econòmica:
L’economia valenciana és la que menys ha creixcut l’any 2008 (0,3 %, INE). El servei d’estudis del BBVA preveu creixements negatius per als anys 2009 (-7,2 %) i 2010 (-2 %). La destrucció d’ocupació ha estat de 211.300 persones l’any 2009 (EPA). El número de persones aturades ha augmentat l’any 2009 en 194.400 persones sent la comunitat autònoma líder. Amb esta radiografia podem concloure que l’economia valenciana està al fons del pou. Com podem eixir?
Per a dinamitzar l’activitat i crear ocupació cal capacitat emprenedora i esperit empresarial. Necessitem 25.000 noves empreses per a reduir l’atur a xifres més normals. Durant l’any 2009 la creació de societats mercantils ha estat de quasi 9.000, per tant l’esforç és important però possible. Malgrat que estem en una situació de baixa demanda hi han activitats on podem arriscar-nos creant nous negocis.
L’economia valenciana cal que recupere l’esperit emprenedor que ha estat tan important en el seu desenvolupament i que ara sembla que ha estat oblidat i de vegades malvist. Atenent a les xifres del directori central d’empreses de l’INE, al País Valencià s’han reduït el número d’empreses l’any 2008 en 13.249 (4 %), perdent pes respecte del conjunt estatal. L’evolució de l’especialització productiva valenciana els darrers 10 anys queda reflectit al directori. Des de l’any 1999 fins al 2008, el número d’empreses industrials s’ha reduït en 1.721 i el pes sobre el conjunt de l’Estat passa del 12,87 % fins l’11,97 %. Mentre l’economia valenciana manté un pes superior als sectors d’activitats immobiliàries (12,36 %), serveis personals (12,23 %) i comerç (12,22 %). Queda també reflectit el fort creixement de la construcció, al passar de 26.977 empreses l’any 1999 fins les 45.857 empreses l’any 2008.
Per tot açò l’objectiu haurien d’estar els emprenedors que siguen capaços de crear riquesa amb models de negoci innovadors. Cal recuperar l’empenta per crear novetats, l’imaginació per buscar solucions als problemes actuals, la voluntat d’arriscar per tirar endavant, que tant han caracteritzat l’economia valenciana. Necessitem també una dimensió empresarial òptima per a ser competitius, amb mesures de capitalització estratègica i de recerca de finançament suficient per a les empreses. Serà imprescindible un canvi al paper de l’ICO, utilitzant altres intermediaris que no sols la banca, emitint avals per a mobilitzar el crèdit; substituint les subvencions i acomptes reintegrables per préstecs participatius; i comprometent avals públics i capital risc per a projectes empresarials recolzats pels instituts tecnològics o parcs científics universitaris.
Tenim a favor que disposem de gent per a treballar amb una qualificació adequada, que podem identificar nous motors de creixement que substitueixen altres activitats. Al voltant de les empreses líders en la distribució (Mercadona i Consum) podem desenvolupar l’industria agroalimentaria, la fabricació de productes de neteja i cosmètica, però també activitats de robòtica, logística, etc. Aprofitant el Port de València podem desenvolupar activitats de distribució amb vocació europea. Dels Parcs científics universitaris poden néixer activitats amb un alt contingut d’innovació i tecnologia.
Ara bé, no es tracta d’emprendre una substitució del model industrial, sinó de complementar-lo amb accions decidides que en permetin l’adaptació. Als sectors i clústers tradicionals cal superar el relaxament innovador, el dèficit de formació, la manca d’orientació al mercat i el control de la distribució, l’insuficient inversió en intangibles com marques o disseny i la manca d’internacionalització. La nova indústria valenciana ha d’estar el resultat d’un mix entre la indústria manufacturera i els serveis relacionats amb la producció de les empreses.
Per a fer aquest camí cal un ampli procés de concertació social, perquè sense les aportacions, la participació i el compromís de tota la societat, no es poden dur a terme canvis d’aquesta envergadura. Si a la societat valenciana se li exposa amb claredat la situació i se li proposa un objectiu compartit i ben definit, té capacitat més que suficient per a la innovació i el canvi.
Per la tasca feta fins ara este lideratge no pot assumir-lo el govern valencià, però tampoc el central. Començaren tots dos per negar la situació de crisi i continuen, també tots dos barallant-se i no distribuint-se la feina. El govern central cal que es centre a les polítiques fiscals i pressupostaries que dinamitzen la demanda en lloc de reduir-la amb la pujada d’impostos o la reducció de les pensions; que aconsegueixca una regulació laboral que estimule la contractació i gestione més eficientment les polítiques passives de subsidi; i finalment que assegure el finançament de l’economia (empreses i famílies). Pel que fa al govern valencià que deixe de queixar-se i culpar al president del govern central i assumixca les seues responsabilitats, que són les polítiques d’oferta i les polítiques actives d’ocupació. Que estimule els emprenedors i una dimensió empresarial òptima per a ser competitius; que regule una política industrial activa i evite el continu tancament d’empreses.
Rafael Beneyto Cabanes
Analista Financer
President del Bloc de Progrés Valencianista